![]()
Diumenge es va omplir el camp de futbol per fer-li un emotiu comiat.
Sempre vinculat al C.E. Moià, ja des de ben petit jugant als diferents equips del futbol base: benjamins, alevins, infantils fins al 16 anys que va fitxar pel juvenil del C.E. Roda de Ter on va jugar 2 anys a l’equip juvenil, 5 anys a l’equip de 1ª. Catalana i un any a l’equip de Preferent.
Posteriorment, l’any 1998 va fitxar per l’equip del C.F. St. Feliu de Codines que estava a 2°. Regional, on va jugar durant 3 temporades.
Finalment, l’any 2001 va tornar al C.E. Moià on va jugar durant 3 temporades a l’equip de 1ª. Regional a l’època més bona del Club, i 3 temporades més a 2°. Regional.
L’any 2008/09 va desenvolupar les tasques de jugador-entrenador amb l’equip de 3°. Regional i finalment, la temporada 2010/2011 va fer d’entrenador de l’equip cadet-juvenil femení del C.E. Moià.
Amb el número 1…, així començava l’alineació de tots els partits, el número 1 seguit del teu nom, Manel.
Amb tu hem pogut compartit els millors moments d’una vida:
D’esportista: perquè ets un gran porter que t’agradava competir.
De lluitador: perquè t’has caracteritzat per la teva lluita intensa i per la fortalesa que has tingut en tot moment.
Una vida honesta: perquè has sabut sempre guanyar i perdre en tots els sentits, tot i que a vegades, molt hàbilment, t’amagaves les cartes a sota la mànega o feies trampes amb els daus quan jugàvem al kiriki i et quedaves amb tothom.
De filòsof: perquè t’agradava pensar, escoltar i qüestionar-ho tot.
De poeta: te’n recordes Manel…perquè aquesta nit la lluna no ha sortit?.
De seductor: quantes hores davant del mirall per repassar-te les patilles, perquè de presumit n’eres una estona…
Una vida divertida: la saps molt llarga, sobretot a la nit quan deixes anar la teva cara més “gamberra”I ets capaç de divertir-nos amb unes tonteries que em permetràs Manel que deixi en la intimitat de la colla…
Amic de poques paraules, introvertit, gran col·laborador de totes les causes que creies justes, constant i sempre present.
Polític, preocupat pel teu poble i pels teus.
Fidel a les teves idees però sempre respectuós amb l’opini´dels altres.
Silenciós i discret, tal com has marxat, tal com ets.
Fins ara, Manel!.
Quan vas a mirar un partit de futbol a les tres del migdia al camp del Moià veus 11 jugadores sobre el terreny de joc, totes iguals, ratllades de groc i negre.
Durant el partit, els espectadors disfruten del joc i canten els nostres gols. Quan s’acaba el partit diuen “que són bones les noies!” sembla ser que el més important en aquell moment són elles, però darrere aquest joc hi ha molta feina, i aquesta feina sense un entrenador no es pot aconseguir mai.
El nostre entrenador, abans, durant i després del partit ens dóna ànims, confiança, esperança, consells, ens ajuda i ens valora tan si guanyem com si perdem. El nostre entrenador és el millor, és dels que realment vol defensar els colors de la samarreta, és aquell que sempre confia en el talent del seu equip, que ens anima després de cada derrota. És un entrenador que sempre ens ha fet lluitar fins l’últim moment, és un entrenador que ens ha fet sentir el futbol i fer-nos sentir com un equip, és l’entrenador de les fèmines del C.E.Moià, és Manel Fabian.
Lluita com ens has ensenyat a nosaltres, demostra qui ets, sigues valent i tingues confiança en tu mateix.
Moltes gràcies per aquesta temporada 2010-2011, ha estat una gran temporada amb un gran joc i unes grans persones. No l’oblidarem mai.
Ànims! Les fèmines del Moià, Belén Rodriguez, Noèlia Aznar, Cristina Martinez, Montse Bach, Ester Serra, Maria Franch, Carla Pàramo, Jèssica Redondo, Marta Soler, Gisela Soler, Laia Carrasco, Sara Vallejo, Olga Marfà, Alba Serracarbassa, Clàudia Soler, Júlia Sorolla, Carla Rius i Laura Vives.
SEMPRE AMB TU MANEL*